Junta Mayor de la Semana Santa Marinera de Valencia

Sábado, Julio 22, 2017

Compartir

Joaquím Diez Perez va morir el dissabte dia passat 18 de Febrer. Havia nascut l’any 1934 al Canyamelar.

Des de ben jove tingué il.lusió per conéixer coses sobre el Marítim i llisqué llibres, escorcollà biblioteques i va repassar els diaris de la ciutat, buscant dades que il.luminaren la història dels pobles de la mar que tant estimà. En aquella època col.laborà en la revista municipal Valencia Atracción i va conéixer a qui fou Cronista de la ciutat de València, Francesc Almela i Vives.

Eixa afició la va compaginar amb els estudis i es va llicenciar en Dret, diplomant-se també en Psicología.

Amb tot el material que havia investigat, va redactar un estudi, potser el primer que s’havia fet fins aleshores, titulat “Vilanova. Esbozo histórico de los Poblados Marítimos” que meresqué, l’any 1965, un premi de l’Ateneu Marítim.

Fou anomenat Cronista de la població de Torres Torres i en les assembles dels cronistas de la Comunitat Valenciana va presentar nombrosos estudis sobre el Marítim.

Mai va perdre l’interés per descobrir coses sobre el seu poble i donar-les a conéixer, el que l’animà a publicar la col.lecció de llibres “Crónicas del Marítimo” dels que se n’han publicat tres, quedant encara pendent un quart.

També tingué una notable intervenció en l’àmbit de la Setmana Santa Marinera de València, en la que arribà a ser president de la seua Junta Major en el periode 1972-1976. Baix la seua presidència la Setmana Santa Marinera fou declarada “Fiesta de Interés Turístico”, l’any 1974.

Anys abans, a principis dels anys seixanta, junt a un grup de prohomèns del Canyamelar, va participar en la refundació de la Germandat de la Crucifixió del Senyor, iniciativa que es va consolidar a finals de l’esmentada década.

Potser que la última vegada que visità el Museu de la Setmana Santa fou a l’ocasió de haver-li estat concedida a la festa, la Medalla d’Or de la ciutat de València, participant en l’acte, orgullós per la distinció, amb la resta de presidents que, com ell, havien ocupat el càrrec.

Joaquím Diez sempre estagué disposat a participar en qualsevol iniciativa que tinguera com objectiu la promoció i defensa del seu poble, mostrant-se sempre contrari a projectes que pogueren perjudicar les seues característiques, fent escoltar la seua opinió tant mostrant la seua oposició per la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez, com per la gradual desaparició dels tradicionals miramars.

Descanse en pau.