La Setmana Santa Marinera de València és tan singular que els actes se succeeixen durant quinze dies, oferint nombroses particularitats

Les imatges a les cases; els Cristos portats pels seus fidels estrenyent-los contra el seu pit; les Doloroses custodiades per soldats granaders; el colorit dels vestits; les músiques unes vegades tristes i altres alegres; la pirotècnia que proclama la Resurrecció o la gastronomia típica d’eixos dies, confirmen la força de la tradició, el compromís amb el llegat dels majors i el sentiment religiós dels penitents.

Un programa d’actes que comença amb la retreta que organitzen els col·lectius pertanyents a la feligresia de Ntra. Sra. del Rosari, els quals recorren els carrers anunciant l’inici de les processons.

La resta dels dies se succeeixen les eixides de les diferents confraries oferint moments de gran emoció i de gran bellesa plàstica, com la trobada de la Dolorosa Coronada i El nostre Pare Jesús Natzaré en el marc incomparable de les Reals Drassanes en la nit del Dimarts Sant.

Fins que el capvespre del Dijous Sant, la Visita als Monuments reuneix a tots els col·lectius en una processó eixordadora que visita totes les parròquies. El costum de visitar les cases que alberguen les imatges, ha contribuït al fet que aqueixa nit siga coneguda com la Nit de les Capelles.

El matí següent, Divendres Sant, la mar recupera tots el seu protagonisme quan els Cristos són portats a la platja, on s’elevarà una oració en memòria dels mariners morts, mentre vora mar, el personatge bíblic representant a la Mare Dolorosa depositarà unes flors sobre les ones. És el preludi d’un dia carregat d’emocions que s’iniciarà amb els Viacrucis i acabarà amb la processó del Sant Enterro, en la qual participen tots els col·lectius amb els seus trons-camina bellament engalanats.

El Dissabte no hi ha processons. Són hores de tranquil·litat i descans esperant la mitjanit, quan la Resurrecció ressona en tot el Marítim. Llavors, és recomanable romandre a cobert, perquè al costat dels focs artificials que il·luminen la nit, des dels balcons es llancen al carrer pisa i aigua, en un ritual que representa la substitució de l’antic pel nou, de la foscor per la llum, del mal pel bé.

A les cases on romanen les imatges se substituirà la decoració fosca per la lluminositat del blanc. Tot proclama alegria per la Resurrecció de Jesucrist que es representarà ben d’hora, en el matí del diumenge, quan la Mare es troba amb el seu Fill ja Ressuscitat, moment que és rubricat per la música, traques i pètals de flor.

El Mediterrani en estat pur, explotarà d’alegria, música i colorit al migdia, amb la Desfilada de Resurrecció, en el qual el públic que fins llavors havia viscut en respectuós silenci el lent discórrer de les processons, saluda, aquesta vegada amb aplaudiments, el pas ràpid de les confraries i dels personatges bíblics, que agraeixen amb flors les mostres de simpatia.

Encara que aquesta desfilada constitueix el colofó públic de les celebracions, el visitant encara pot acudir a la plaça de la Creu, on els confrares de la Germanor del Sant Sepulcre s’enrosquen al voltant del seu estendard, per a després descaragolar-se. Amb això volen representar que en aqueix mateix instant ha finalitzat de la festa i, de nou, comença la de l’any següent.

Aquests són alguns dels molts actes que conformen el programa de la Setmana Santa Marinera de València, en el qual es conjuguen la solemnitat amb la senzillesa, el sentiment religiós amb l’exuberància de les tradicions mediterrànies, i que tots els anys, tenen lloc en els barris mariners de la ciutat, quan apunta la primavera.